dimecres, 28 d’octubre de 2009

Viatge al Parc Nacional d'aigües tortes










Anem a començar el blog amb un viatge que vam fer en setmana santa, que de Santa te poc jeje.




Be a ultima hora vam decidir anar a Aigües tortes al pirineu, que es una de les zones mes espectaculars de la peninsula, estic enamorat del pirineu, el tenim molt a prop i es una passada, vos el recomane.



Vam ixir sobre les 8:30 del mati i vam decidir anar per carreteres convencionals, ja que anem en caravana i no podem sobrepassar els 90Kh, el viatge va durar unes 7 hores, pero molt entretingut perque aixó d'anar per carreteres passant per els pobles es molt entretingut, coneixes pobles nous, vam arribar a Espot un poble a les portes del parc, un poble tipic d'alta muntanya, molt turistic pero bonic, vam acampar al camping la Mola, molt tranquil ja que estavem practicament sols, segons ens aviem informat es preveu mal temps.



Una vegada instal·lats al camping decidim anar a la casa del parc per a informarse, ens diuen que a partir de huí ( Divendres ) mal temps i molta neu, ara que fem ? cap problema s'enanem a Andorra i es comprem roba de muntanya a bon preu i aixó vam fer vam passar la vesprada en anar i tornar a Andorra, pero ben equipats.




Dissabte anem a la casa el parc i ens alquilem unes raquetes per a la neu, prevenint el que podria vindre, i la vam encertar, encara com vam pillar unes raquetes de neu.



Vam començar l'ascenció desde el parking a l'entrada del parc, aci teniu la Ruta, el començament ja va ser xulissim, com podeu vore,




no es podia vore ni el sol, del arbres que hi han, i molt preparat per a gent amb problemes de movilitat, hi ha una rampa de fusta de uns 800 metres, que entra la bosc fins a una menuda xarca amb un pont de fusta molt ben arreglat , i desde aquest punt ja es necessita un bon calçat per a no tindre ningún esglai i continuar disfrutant del paissatge.


Pero abans d'arribar al pont de fusta, SORPRESA !!! es posa a nevari com nevava com podeu comprovar a la foto. El paisatge es va convertir com si de repent entrarem en un compte de fades, en pocs minuts es va fer tot el sol blanc com un llançol, pero nosaltres cap amunt disfrutant del paisatge.











No se, el que vam tardar en arribar a l'Estany de Sant Maurici, vam perdre la nocio del temps en tanta blancor, en arribar a l'estany, es vam quedar en la boca oberta, l'estany estava congelat i damunt la neu que habia caigut feia que no es distinguira terra de l'aigüa una autentica passada i com no la foto.


Eixa estanpa tenia que permaneixer en el temps jo era la primera volta que mirava un paisatje igüal, cada vegada que vaig al pirineu en sorpren,



El que hi ha al darrere nostre es l'estany, aunque no ho parega.


A partir d'aquest punt per poder continuar teniem que posar-nos les raquetes que portavem a l'esquena, era impossible continuar sense elles les pedres pareixien gel i en poc de temps van desapareixer de la vista quedant cobertes totalment per la neu tot era neu i neu i neu.


Vam continuar per la part dreta del llac, que ens portava fins les cascades de la Ratera, i des d'allí cap amunt per una pendent molt empinada i escarpada, pero nosaltres cap amunt, com sempre, cada vegada mes neu i mes profunda, encara com es vam comprar bona roba i alquilarem les raquetes si no, seria imposible continuar, la prova era que desde l'estany, ja no veíem a ningú, i la gent on estaba ? jo si que ho sabia, no tenien prou güeps per pujar, algun valent si que es creuava, pero contadets.


vam passar per un pont que la neu arribava a un metre i algo mes, spectacular, pero nosaltres cap amunt, el nostre objectiu era l'Estany de la Ratera que esta a 2100 metres d'altitud i nevant, pero en menys intensitat.






Be desde aci i fins l'estany de la Ratera era tot igual neu i mes neu, enfonsan-se inclos portant les raquetes als peus, en arribar a l'estany feia un fred que te cages un aire que alçaba la neu del terra i ens la llançava damunt, crec que aixó es diu una VENTISCA no se en quina intensitat pero el aire traspasava per qualsevol foradet del pantalo o xaqueta.


Vam vore el llac tot blanc, que no es definia on era terra i on aigüa, mes o menys tenies que anar amb compte de no aproparte massa, no m'imagine caure al aigüa, uffff que fred.





Bueno per a huí divendres ja ho teniem be, ara tocava tornar per els mateixos passos, si no els habia tapat la neu jeejjejej.

Eeeiii, aci vos deixe un enllaç a les fotos de tot el viatge, ja teniu feina si teniu que vore totes les fotos, fotos Viatge.





El dissabte vam pujar a un altre refugi desde la població de Son, pero no se com es diu el refugi, no m'enrecorde, pero tambe va ser una mica pesada, perque hi habia zones on s'en fonsavem fins a la cintura i ens costa molt avançar. Pero va valdre la pena, vam dinar al refugi i cap a avall, per cert al refugi hi ha una estufa de llenya que calfa com un deu, vam posar el calcetins penjats per a secarlos, com que no portabem raquetes eixe dia es vam mullar botes, calcetins i pantalons, pero res tot controlat, aahhh i tambe es vam creuar amb una parella que putjava serra amunt al dormir al refugi, i direu que te d'especial, pues que anavem amb 2 xiquetes una de uns 9 anys i l'altra de 5 o 6 i anaven amb carret que portava rodes per anar per terra i despres a la neu li afegises un esquis i cap amunt, aixo si que es amor per la serra, la mes menuda anava dins del carro, pero ara habia pujat en s'ha mare a peu mentre son pare i la major pujaven el carro, com no, jo els vaig ajudar a pujar el penyonet, que de deveres era complicat pujar tant carregat com anava, que moral, pero jo, l'admire.



El diumenge va eixir un dia que te cagues un sol esplendit, meravellos.



Vam decidir pujar al refugi les Amitges ( ruta ) que estava mes amunt que l'estany de la ratera i com que esta molt lluny vam decidir pujar amb el taxi especialitzat, des del parking del parc fins l'estany Sant Maurici i de ahí començar l'ascens, com no esta vegada amb raquetes, ja vam tindre prou el dissabte.



He de dir que l'ascensió fins l'estany de la ratera va ser tranquilet pero de aci cap amunt per a cagarse pero literal-ment, amb raquetes que portabem s'en fonsavem un pan i mig de la quantitat de neu que hi habia, i la pujada va ser vertiginosa si no es per la neu, per eixe lloc no pujem, del grao d'inclinació que hi ha, i no era un margenet, no, era una serra que miraves i deies ahi davant ja esta millor i uns collons tot empinat que si patines regoles 15 minuts sense parar, contar-ho es facil pero no sabeu la sensasió que dona estar ahi.


Bueno vam arrivar al refugi com vam poder, pero vam arribar, i vam dinar tot el buffet que portabem a les motxiles, com no, vam comprar un potet de beguda per a colaborar amb el refugi.

Ara venia el problema, com vos he dit abans feia un dia esplendit, i eixe era el problema, començaren les allaus i a fondres la neu, vam vaixar per el mateix lloc, per que ens van dir els vigilants del refugi que pel bosc hi ha menys perill d'allau, pero la neu es fon, i va haver moments que es vam enfonsar mes amunt de la cintura, i en raquetes posades, flipa, pero nosaltres com el burros, la mirada al recte i cap avall.

La baixada va ser mes tranquila, el unic es que teniem que baixar fins el parking, pero res tot controlat per auns experts com nosaltres, ens van ixir unes quantes ajulletes, d'aquestos dies tan intensos, pero res, poquetes ehh ...que nosaltres som professionals.

Per ultim dir que el viatge ens va agradar moltissim s'ho vam passar d'alló mes be, i que de segur que el repetirem pero en estiu, per a contrastar el paisatje blanc amb el verd, recomane a tots els qui li agrade la serra ( pirineu ) que vagem a disfrutar-lo, que de segur que ho faran.

Si algu vol mes informació no dupteu aison78@hotmail.com i tambe en http://aison78.spaces.live.com/

Gracies per perdre el temps en aquest blog.