diumenge, 16 d’octubre del 2011

Senderisme per parc nacional d'Ordesa

- Fotos del viatge
- Track Faja las Flores, Goriz
- Track Goriz, pradera Ordesa
- Track intento de pujar a monte Perdido
- Videos

Hola, ací vaig a explicar-vos una nova experiència: senderisme d'alta muntanya, que és la primera vegada que ho fem.
A les 8:15 deixem el cotxe al parking Ordesa; com estem a 9 d'octubre es pot pujar en cotxe particular. En temporada alta no es pot pujar amb el cotxe, tens que pujar amb transport públic.

Comencem a pujar amb un gran desnivell, (al parking estem a 1320 metres d'altitud), anem caminant a través del bosc fins que s'acaba i la vegetació és molt menuda, senyal d'altura. Ja estem a uns 1700 metres, continuem fins arribar a les clavijes de Carriata, que són espectaculars, però si no tens vertigen pots passar-les molt bé; després continuem l'ascens sense descans fins els 2417 metres que es on comença la famosa Faja Las Flores.


El recorregut per la Faja las flores és impressionant, ja que vas caminant per una senda estreta que a la part esquerra tens una paret i a la part dreta una vertical de uns 1000 metres de caiguda durant 3 kilometres amb unes vistes espectaculars de la vall d'ordesa; definitivament la recomane.

Al final de la faja està un poc liat el tema de les sendes i no estan gens indicades, arribes a una pedrera imensa i tens que anar camp a través orientan-te en Hites que deixa la gent, o si portes GPS baisar-te un track i seguir-lo.

Seguirem passant per la plana de Mondarruego i camp a través per pedreres marcades amb hites arribàrem a la part més alta des d'on es veu el refugi (que ganes de vore'l). En total ferem uns 17 kilòmetres i tardarem unes 11 hores per que no teniem gens de pressa, anavem fent fotos, xarrant, parant a descansar i disfrutant de la vista.

Refuji de Goriz: El refugi com a refugi està bé, pero és un desastre.
1 - El preu és excessiu: 84.90€ per dormir 2 nits i sopar un dia dos persones.
2 - El primer dia ens diuen que no queda aigua perquè no plou, i estan ampliant el refugi, no hi havia aigua ni per llavar-se les mans, damunt ens venen l'aigua a 2.50€, els serveis un desastre ni parlar-ne. No recomane visitar aquest refugi en estiu o temporada alta per la saturació de gent.
3 - Les lliteres si et toca les últimes prepareu-se, es pitjor que pujar les Clavijes de Carriata.
La meua opinió és, que un refugi tan concurrit i que passa tanta gent podrien preparar millor els serveis, les lliteres i el tema de l'aigua abans de ampliar-lo; ja sé que és un refugi, però no haber aigua ni per llavar-se les mans es pa cagar-se. Aixó sí, el menjar esta pa cagar-se de bo, molt bon menjar de veritat.

El dia següent pujarem cap a Monte Perdido pero a 2800 metres d'altitud ho deixarem estar, ja haviem tingut prou el dia d'abans.


El dia 11 sobre les 08:20 comencem el descens cap al parking, per cert una muntanya molt rocallosa i amb molts destrepes i trepades, per avorrir-les. El descens molt bé perquè baixàrem per les clavijes de Soaso, molt recomanables perquè tenen una cadena en tot el recorregut per poder agarrar-te, sempre que no tingues vetigen, encara que també tens l'opció de rodejar les calvijes per una senda alternativa més llarga, en cas de no voler passar-les. Continuàrem caminant uns 12 kilòmetres amb un desnivell de baixada de 1450 metres fins que arribarem al cotxe i correguent a l'hotel a buscar una bona dutxa ben calenteta, perquè al refugi no hi havia aigua per a dutxar-se i en cas d'haver-ne era gelada.


Fins l'altra aventura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada