dissabte, 23 de gener de 2010

Matinals moteres 2010 Zona Vall Albaida


Aci teniu el calendari de matinals moteres 2010 de Valencia, zona Vall d'Albaida.

dimarts, 19 de gener de 2010

Viatge a Punta cana, ufff que calor

Vaig a contar el viatge a Punta Cana, per si algu es decideix a anar, per suposat l'explicació es opinió personal.


Vam anar nosaltres i una parella d'amics, i es vam decidir per que varem trobar una bona oferta, si vas en febrer a buscar el viatge per a març o juny el pots trobar prou mes barat.


Be, no mes arribar a l'aeroport de Santo Domingo et fan pagar 20 o 25 dolars per entrar, i et donen un got de ron a la pedra ( ron en gel ), recollim les maletes i ixim, no mes ixir i aprofitant el desconcert de nosaltres ens pregunten quin touroperador som i en dirli-ho ens diuen que si, en agarren la maleta, i ens acompanyen a l'autobus, per descomptat la propina i en billet de dolar no en monedes.


Ix l'autobus cap a l'hotel, la conducció pa cagar-se a tot el que dona l'autobus, i els amos de la carretera com es mes gran, te preferencia, al començament era autovia i dius, xe quina gracia, pero dura poc, despres tot son clots i carreteres estretes pero estan prou aceptables, a les 2 hores de viatge fen un descans en un bareto de carretera, i continuem, l'ultim tramo de carretera va ser interminable, era un camí de cabres, mal de cul i mal dormits, pero vam arribar.


En arribar a l'hotel Gran Palladium el primer que fas es ferte un refresc i et posen la pulsera, despres et donen l'habitació, sopar, tirar insecticida a l'habitació i a dormir que estem rebentats.


Bueno, ho tenin all included, aixó si que esta be, esmorzem i a la piscina que l'aigua esta mes calenta que fora d'ella.


La gent de l'hotel molt amable, la platja per a mi no s'en va passar, si la arena molt blanca, que hi han palmeres i prou.


A l'hotel hi ha 7 o 8 restaurants a la carta que es menja molt be i uns 4 buffets per al desdejuni, i no se quantes piscines.


Mosquits, si que hi ha, pero en un repelent (relec) solventat, pero tot el dia en repelent, i per la nit jo tirava insecticida a l'habitació (soc molt maniatic) als meus amics si que els van unflar una nit pero ho van dir a l'hotel i van vindrer a tirar algo.


El cortecito es un lloc de fora dels complexos que es com si fora un mercat, totes les cases tenen per vendre, tots diguen-te, entra a ver, hoy dia del español, estan en tot, ara pots anar tranquil que ningú et tocare res, per que quant vam entrar al cortecito pareixia que estaguerem en un barri d'eixos americans en els que van damunt dels cotxes (tot terreny picup) i tots mirant-te, preguntem a uno on podem canviar en pesos i ens porta a un banc, que es una finestra en barrots i tots canviant, vam canviar poc per que els Dominicanos volen dolars, quan ens veien cara de turistes ens pujaven el preu, encara que pagarem en pesos.


Les Excursions, jo recomane la de la peninsula de Samana es la mes cara, per a mi la millor.


Nosaltres en ferem 3: Isla Saona, Lanxes per vorer coral i Samana. ISLA SAONA ens porten a vorer les ruines, i el riu on van rodar rambo, es bonic, despres ens porten a BAyahive des d'on ixim en lanxes de unes 20 persones a tot hostia cap a on van rodar la pelicula el Lago Azul, i un gotet de ron, vorer una estrela de mar, i continuar, arribem a Saona, una illa molt verge i bonica, es fen un coco natural ens l'obrin per dalt li posem ron i sucre i cap a dins, ens escaquejem un poc per escuadrinyar eixint-se'n del lloc demarcat per una tanca de palmeres al llarg de tota la zona turistica, tot selva, pero de repent comencen a atacar-nos mosquits, si mosquits, acollonant una 15 de mosquits perseguint-nos com si foren abelles, i nosaltres 4 corrent i ells darrere, impresionant, ja no vam tornar a eixir d'on estavem, despres tornarem en catamaran i bevent ron.

Un altre dia vam fer la excursió de anar a vorer corals, jeje quin coral ?, on esta ?, bueno vam poder vorer peixos i nadar en ells, el mes divertit d'aquesta exursió es que cada parella agarra una lanxeta menudeta i la portem nosaltres, i la veritat es que quan li aceleres van com l'hostia, pero res mes.

Samana, esta es tot el dia, i es molt xula, ens porten en autobus fins l'aeroport mes proper, i sense mirar-nos ni l'equipatge, pujem a una avioneta per a 13 plaçes, en la que veus als piltos davant teu apretant botons, ufff. Be, arribem a Samana baixem de la avioneta sense parar-la i com si d'un autobus es tractara torna a acelerar i se'n va. Pujem a un picap tot terreny, i agarrats als barrots com si fora un safari, se'n anem, mentre anavem ens explicava un poc la cultura d'alli. Arribem a un lloc, ens deixen i pujem a caball, per una senda que acollonava de les pendents que hi ha, molt bonic, el caball el portava uno que anava guiant-lo, arribem a una cascada que, bueno esta be, pero he vist de millors, ens banyem, ens diuen que es on es van rodar l'ultima escena de Jurassic parck, despres tornem i ens fan un dinar casola en una xavola que es una casa, on viu la cuinera, en la terrasa de sa casa, tot molt bo, d'aci ens porten en el tot tereny a una platja privada, que no hi havia ningú, pero que esta perduda per la selva, sols veus xavoles a les tantes, la platja molt bonica, fem un descanset, ens banyem i cap a l'hotel.

Bueno la conclusió es que no hi ha res de l'altre mon, pero que hi ha que vore-ho, un altre mon, un altra manera de viure, sense estres i a la marxa, que tampoc esta gens malament, aci vos deixe les fotos de tot l'album per si voleu vorel-es i si voleu algun detall mes m'ho pregunteu au, bloggers.

dijous, 14 de gener de 2010

Salt en tanden - Paracaidisme Castello, Montaverner


Hola, soc jo altra vegada, pero escrit de llarga en llarga per que la feina no en deixa mes temps per escriure, i ara com me fet un esguinx, en toca repos ( insoportable per a mi ).


Bueno començem, tota la meua vida o desde que tinc algo de coneiximent, m'agradaven les altures, i jo tenia al cap tirarme desde un pont ( puenting ) pero en corda, i ho vaig fer, aci teniu les fotos, encara que jo se que s'ho cregueu: fotos puenting-jumping.


Be, despres d'aço pensava en el paracaidisme, pero el tenia massa lluny, no sabia on, ni en qui, ni si podria permitirme-ho, la qüestio es que poc a poc, ho tenia mes a prop, sabia que en Castelló feien salts en tanden ( en monitor ) tu sols tens que pagar i deixarte portar per ells, que la veritat es que son molt profesionals i ho tenen tot planificat. Faltava el dia i decidirse, i trobar algu per eixa barbaritat, així ja no era jo el loco, no sabia cuant, ni com.


Pero el desti es maravellos, un dia arriba Silvia de treballar i en diu que anaven a organitzar un salt en Paracaidisme els seus companys de feina, que si jo volia apuntarme, que cregeu que vaig dir ? Que aixo ni es pregunta, on hi ha que signar, vaig a marejar a Pep, Adrian, Josep i mes gent que al final no van vindre per els motius personals que foren.

Bueno, va arribar el dia mes esperat, el 31 de maig, el grup era de 16 persones, pero nosaltres vam arribar els primers malgrat estar un hora mes lluny que els altres, "els nervis" jeje, vam signar ( sols un segur ), i esperar.


Sobre les 10:30 ens van posar els arnesos, ai si que t'agarrava un cague que pa que, pero com els burros, nosaltres cap endavant.

AAaaiii, cuant be uno i diu, au vingeu cap aci, ens fa tota la explicació en una plataforma pareguda a la del avionet.


Bueno, a arribat l'hora pujem a l'avionet es tan menut que no caviem casi, en terra i arropits Jo Pep i el monitor de cadascu mes dos xiquets amb un casc en camera per a gravar-nos, a nosaltres ens suaven les mans i les xiques parlaven dels amics con si estagueren al mercat, "fotre" com si res, l'avionet no te ni porta, es una lona desplegada que cuant arribem a 4000 metres l'obrin, la lliguen com la lona de la tenda de campanya, (com pots).

No sabeu la impresió que dona vorer tirar-se al teu amic Pep davant teua, a una altura que cuant mires es defineix tot el contorn de la comunitat, i mes ufff impresionant si no fora pel cague, es pot disfrutar mes.

Ara en toca a mi, el tio en diu, estas preparat ( que li tenia que dir ? ) clar que si endavant, i espenta cap a la porteta, mentre la que en fa fotos ix fora de l'avionet tan tranquila, per poder pillar millor planol, iiiihh cap abaix, no mes començar la caiguda agarres els 200 KH, hi ha un moment que no saps on estas, pero en un moment trobes el nord, i mires cap avall, una passada caure sense res on agarrarte a ixa velocitat i el terra tan lluny, el millor de tot es que el terra no s'ha propa, sempre esta lluny, als 40 segons mes o menys, et fa un toc el monitor que va darrere enganxat a tu, i aixó vol dir que t'has de posar en la posició que haviem practicat, i al moment una frenada acollonant, ens para en sec, cuant obri el paracaigudes, ens deixa parats en mig del cel, que mal les cames, pero es passa prompte, cuant obri encara estas a 1000 metres que dius hostia pues encara queda, pero no, el tio comença a fer piruetes, que el paracaigudes ens passava el davant i com baixavem a tot hostia, molt emocionant, fins arribar a terra per cert un aterratge molt suau, i els dos blancs com la paret.

El meu monitor en dona la ma i s'en va corrent a per Adrian per a tornar-se a tirar ( que sort ).

Fins a aci be, ara toca el meu germa i Adrian que es tiren darrere, pero darrere mateix i es totalment diferent, resulta que hi havia un nuvolet un poc mes endavant de nosaltres i als 10 minuts de tirarnos Pep i jo, ixe nuvolet va cobrir el cel i l'avionet no es veia, havia desaparegut al nuvol i fins aci be.

Nosaltres despres de arribar al aerodrom van ixir blancs, pero molt blancs i el meu Germa i Adri van apareixer de entre la plutja que queïa, rojos pero com tomaques i nosaltres deiem des d'una habitació improvisada, que rojos estan estos NO ?.

I tant, van travesar un nuvol deixos negres, tot ple de GRANis siii de pedra, de gel.

Al meu germa li va durar dos dies les marques a la pell, no tenia un centimetre quadrat sense marca als braços, que mal. Pero vol repetir per a provar a caure a 200 sense sentir-se ametrallat.

Adri el pobre, va pillar mes pedra, pero be, no hi pots fer res, aguantar-te.

Be, sols dir que la experiencia ho val al pena, i si puc repetire, i jo recomane a tots que una vegada en la vida hi ha que provar-ho.


Aci vos deixe les fotos i videos, estan els videos dels quatre, mireu-los en Adri i Josep podeu vore la pedra de gel passar a 200 cap amunt, bueno ho pareix, els que passen a 200 son ells.
Ahh i Gracies a Silvia Vaig fer el meu somni realitat.

RAul----JOsep-----PEp-----ADri