dilluns, 7 de setembre del 2026

Bessiberi Nord (3.014 m) 2026

 

Repte superat: El Club Trenca Corda conquereix el Bessiberi Nord (3.014 m)

Hi ha jornades de muntanya que es queden gravades a la retina i a les cames per a sempre. El passat 5 de setembre, un grup de 8 amics del Club Trenca Corda de Montaverner ens vam desplaçar fins al cor del Pirineu amb un objectiu clar, exigent i salvatge: coronar el Bessiberi Nord, un dels tresmils més verticals i emblemàtics de la zona. L'expedició estava formada per l'Alfons, el Revert, el Vicent, el Dany, en Toni, en José Ramón, en Fermin i en Raul.

La nostra aventura va començar als peus de la imponent presa de Cavallers. Sabíem que el perfil de la ruta no donava treva, però viure-ho en pròpia pell sempre supera qualsevol descripció teòrica. Per davant teníem uns 13,7 quilòmetres de pura adrenalina i un terreny d'alta muntanya que ens exigiria el màxim de principi a fi.

El miratge de l'inici i la paret de 1.400 metres

L'inici de la ruta té un punt de miratge. Els primers quilòmetres vorejant l'embassament ens van permetre escalfar cames gairebé sense desnivell, gaudint del paisatge i de la germanor del grup. Però la tranquil·litat va durar poc. De sobte, el camí es trenca cap amunt i comença la veritable batalla contra la gravetat.

En molt pocs quilòmetres vam haver de superar un desnivell positiu d'uns 1.400 metres. Una pujada directa, dretana i exigent que ens va fer suar de valent i on el ritme del grup, constant i capficat, va ser clau per a anar guanyant alçada de manera implacable cap a l'estanyet de Malavesina on vam esmorzar.

Grimpant entre el cel i la roca: Les xemeneies

Si el desnivell físic ja feia la ruta "molt forta", el tram final va afegir el punt tècnic que fa gran a aquest pic. Guardant els bastons i deixant part del pes de les motxilles centrem tots els sentits, ens vam enfrontar a les famoses xemeneies del Bessiberi Nord.

Grimpar per aquests passos verticals de roca, buscant les preses fermes i sentint el buit sota els peus, va ser una autèntica passada. De fet, la verticalitat d'algun tram ens va exigir utilitzar el material i un dels companys va haver de fer un ràpel per a poder baixar una de les xemeneies amb total seguretat. És en aquests moments, progressant paret amunt concentrats en cada moviment i recolzant-nos els uns als altres, on el nom del nostre club cobra més sentit que mai.

L'esperit de companyerisme dels 8 va fer que els trams més aeris es convertiren en pura diversió alpina.

Un cim amb gust a Pirineu

Arribar a l'afilat cim del Bessiberi Nord va ser l'explosió de felicitat que compensava cada gota de suor. Amb el Pirineu sota els nostres peus i unes vistes brutals, ens vam relaxar i fer un grapat de fotos . Havíem aconseguit fer el cim els vuit!

Però com se sol dir, la ruta no s'acaba fins que es torna al cotxe. Si la pujada va ser exigent, la descens va ser una autèntica prova de resistència. La duresa del terreny i el fort desnivell acumulat van fer que la baixada fóra molt dura per a les articulacions, i més d'un company va acabar patint dels genolls. Tot i el cansament i el dolor de cames, el somriure no ens el botava ningú de la cara.

Va ser una jornada perfecta de muntanya, esforç i, sobretot, molta amistat. Enhorabona a l'Alfons, Revert, Vicent, Dany, Toni, José Ramón, Fermin i Raul per aquesta lliçó de superació.

Quina serà la pròxima, Trenca Corda?


Dades tècniques de la jornada:

  • Data: 5 de setembre de 2026

  • Participants: 8 membres del Club Trenca Corda (Montaverner)

  • Punt de sortida: Presa de Cavallers

  • Distància total: 13,7 km

  • Desnivell positiu: ~1.400 m

  • Dificultat: Alta / Exigent (Terreny d'alta muntanya amb grimpada en xemeneies)






Powered by Wikiloc

dissabte, 30 de desembre del 2023

La Munia, 2023

 Descripció de l'ascens a la Munia.

Dia 09-09-2023

No cal material tècnic.

Recomanable casc en la cresta, peró no necessari

Pista de Ruego, aquesta pista és de pagament però sols en els mesos de juliol i agost, això ens diuen a l'Hostal los Valles, en tot cas cal preguntar a l'oficina de turisme per assegurar-se de possibles canvis.

Comencem de matinada l'ascens en la furgoneta cap al pàrquing de petramula, l'última pujada és molt forta però en furgo es pot pujar sense cap problema, la pista està en bones condicions, aparquem junt amb les vaques.



Comencem la pujada per senda, passem per la dreta de l'ibon de la Munia, unes fotos espectaculars.



Passat l'Ibon comença una forta pujada fins al collado de la Munia, ací comença la cresta de la Munia, una cresta molt bonica en unes vistes impressionants, la cresta és fàcil de fer, l'únic pas més complicat és el pas del gat, ací tenim una cadena per poder passar fàcilment, és un pas amb prou altura però sense pati, fàcil de fer.



Una ruta molt fàcil amb una cresta llarga per arribar al cim per la que hem de tornar.

El millor, els companys d'aquesta aventura Revert, Alfons, Jose Ramon, Fermin, Raul, Vicent, Pep i especialment a Aleix que en tan sols 10 anys ha pujat un 3132 msnm.



Deixem fotos, video i track al wikiloc.

La Munia 2023 fotos

Track 

Powered by Wikiloc




diumenge, 27 d’agost del 2023

Perdiguero 2022

Perdiguero, 3222 de altitud.

Total del recorregut: 19.5 Kilometres

Ascens total: 1800 desnivell positiu.

Un poc tard la publicació, peró feta

Aquesta volta ens decidim pel Perdiguer, ja ens quedem pocs pics principals per fer. Eixim de Montaverner divendres dia 9 de setembre cap a Benasc, direcció al camping Ixeia, aquest camping te un alberg per passar la nit.

Dia 9 a les 05:00 del mati ens alçem, ens organitzem i eixim al parking de Literola, desde ací començem l'ascens cap al Perdiguer pel barranc de Literola direcció al ibonet de Literola, desde el ibonet comença el ascens pel Collado de Ubago, ací ja comença el nesnivell fort, parem a manjer alguna cosa amb les vistes del Ibon Blanco de Literola i després de recuperar energies comença un ascens per pedres sense camí marcat fins al Perdiguero Este a 3170 metres, al poc trepant cap amunt arribem al Perdiguer. 



Despres de fer-se fotos i menjar alguna cosa començem el descens per la cresta nord del Perdiguer que en acabar baixem pel primer collado que veiem cosa que no recomano baixar per el mateix lloc que nosaltres pel fort desnivell i la pedra solta que tenim, al ser dificultos anem buscant destrepes en pedra maciza.

Despres de unes hores arribem fins al Ibon Blanco de Literola en el que no hi ha lloc per pla per descansar fins que no arribem al final del Ibon.

Al passar l'Ibon comença una forta baixada, en alguns llocs no esta ni marcada, es baixa per on es pot amb molta cura.

Ja en l'Ibonet de Literola la baixada es la mateixa que la pujada fins el parking.

La ruta es prou exigent degut al desnivell acumulat en una sola jornada.

Ruta al Wikiloc.: Perdiguer

Powered by Wikiloc


Video resum del ascens: Video

dissabte, 2 d’octubre del 2021

Vignemale 2021

 Aquest any toca el Vignemale per França

Altura: 3298 msnm.

Total del recorregut: 17,7 kilòmetres.

Ascens total: 1800 desnivell positiu.


L’eixida la fem del lac D'ossoue per la part francesa, pujant amb vehicle la pista forestal desde gavarnie, no està en bones condicions però poc a poc es pot pujar amb vehicle normal però millor en furgo o un suv.


Eixida de Montaverner a les 5h de la matinada cap a Gavarnie

A les 17h estem al Lac d'ossoue, i comencem la pujada al refugi, una puja de forta pendent però sense complicació amb bones vistes que no podem disfrutar per la nuvolositat que hi ha. En 2h 45min arribem al refugi, busquen lloc per muntar les tendes i a sopar. El menjar del refugi no està mal per a ser a 2600 metres.


A les 22h eixim del refugi i se'ns fa difícil trobar les tendes per la boira que hi ha.

La nit pareix tranquila, però a mitja nit es gira molt de vent, tant fort que no ens deixa descansar.

Dissabte a les 6h estem esmorzant al refugi.


i sobre les 7 comencem la ruta cap al glaciar d'ossoue, després d'una forta pujada arribem i ens calcem els crampons. El glaciar es espectacular,

es pot creuar sense cap perill perque les grietes estan al descovert, el creuem fins l’última forta pujada del Vignemale. Unes coves ens marquen que en 60 anys el glaciar ha perdut 60 metres de grossor, una llàstima.

L'última pujada la fem sense les motxilles que les deixem als peus de la pujada,


es molt perillosa pels desprendiments, pujem arrapant-nos per la part dreta fugint de la vertical dels que van davant, que no son pocs, unes 10 persones estan pujant.

En arribar a la cresta per la mateixa la continuem fins que arribem al cim


a les 12:15, entre clarors en deixa veure unes vistes molt espectaculars.

La baixada la fem uns metres abans de la pujada perque veiem que es mes facil i tenim menys pedra solta, la vertical es molt forta, peró amb cura es fa bé.

Descendim fins el cotxe arribant a les 17h i cap Biescas que es on decidim fer nit.

Com sempre en la millor companyia.
















Album de fotos



ç
Video
         
    Powered by Wikiloc
Powered by Wikiloc