dissabte, 12 de setembre de 2020

Pica d'estats i altres 4 pics Rodó de Canal Bona, Punta Gabarró, Verdaguer i Montcalm

 Aquesta volta hem pujat a la pica d'Estats, el sostre de Catalunya, com diuen per allí i considerat el pic més alt del pirineu català. La ruta és molt llarga i l'aprofitem per pujar altres 4 cimes. Anem a fer una ruta poc transitada que passa per l'estany Areste, fent primer el cim Rodó de Canal Bona amb 3004 msnm. Després farem punta Gabarró que es troba a 3114 msnm, seguidament la gran Pica d'Estats, continuant amb el pic Verdaguer i, per últim, el Montcalm. El Sotllo el deixem per a un altra ocasió, perquè ja estem prou cansats i és hora de baixar.

Dificultat tecnica: Alta, perquè en la cresta tenim passos de IIIº exposats.

Temps del recorregut: 9.30h eixint del refugi Vallferrera i acabant en l'estacionament la Molinassa.

Desnivell acumulat: 1700 metres aprox.

Punt de partida: El divendres dia 4 a les 8 del matí eixim de Montaverner i comencem el llarg viatge de unes 7,30h de viatge fins a l'estacionament de la Molinassa. Sobre les 17h ja estem a l'estacionament. Destacar que la pujada a la Molinassa amb vehicle està prou malament i el camí és molt estret, tardant 50 minuts desde la població d'Áreu.


Una vegada estacionats, ens preparem les motxilles i comencem l'ascens cap al refugi de Vallferrera, tardant 15 minuts anant sense cap pressa i fent-se fotos. Al refugi sopem molt bé i els guardes són molt atents.

Dissabte 5 de setembre: a les 6.00h esmorzem al refugi i sobre les 6.40 eixim cap amunt. En 20 minuts arribem al creuament que indica pica d'Estats o estany Areste. Nosaltres continuem cap a l'estany d'Areste i ens quedem sols, ja que per l'altra ruta puja molta gent. Sobre les 8h ja estem a l'estany i a les 9h fem una forta pujada fins el Collet de l'Estat.

A les 10:45 arribem al primer, el pic Rodó de Canal Bona amb 3004 msnm.

11:07h: despres de pujar una forta pendent en la que hi ha molta pedra solta i perillosa, arribem al Punta Gabarró (3115 msnm). Desde este pic ja veiem bé la cresta d'ascens a la pica d'Estats i la quantitat que gent que es veu a la pica.


11:40h: després de fer-se les fotos al Gabarró, comencem la cresta baixant uns metres i després amunt amb passos de II+ i IIIº molt exposats i no aptes per tots, però amb molta cura es poden pujar bé.

En 10 minuts arribem al cim de la Pica d'Estats amb 3143 msnm. És increible la gent que hi ha dalt, tant que hi ha cua per fer-se la foto oficial al cim.

Ales 12h arribem al cim Verdaguer (3131 msnm) que està molt a prop i també ple de gent.



Comencem una forta baixada fins al Coll de Riufred, on deixem les motxilles i pujem un fort desnivell que ens porta cap al Montcalm, un pic francés amb 3077 msnm. Aquest pic és molt pla i ample. A les 12:45 comencem la baixada, pensant ja en parar a dinar.

13:30h: Parem a dinar abans de la forta pujada al Port de Sotllo. Després de dinar decidim fer la baixada per la ruta més transitada, desde el Port de Sotllo cap abaix, direcció a l'estany d'Estats i baixant una forta pendent per una tartera amb moltíssima pedra solta. A partir de l'estany d'Estats ja és fa més agradable la baixada, passant per l'estany de Sotllo i caminant junt al riu fins al refugi de Vallferrera,  al qual arribem a les 17h i en 15 minuts més estem al vehicle i comencem la tornada a casa.

Una ruta molt espectacular on la pujada l'hem fet sols i la baixada amb moltissima gent per la ruta habitual, i com sempre amb la millor companyia formant un gran equip. Amb companys així es pots proposar anar a qualsevol muntanya. 

Ruta completa, wikiloc

Album de fotos:




Video

dilluns, 18 de maig de 2020

Picos Infierno

Travesia pics Infierno, els dies 6 i 7 de setembre del 2019

El divendres dia 6 a les 6 del matí hem quedat tots per fer una travesia als pics Infierno de dos dies, eixim de Montaverner cap a
Panticosa, sobre les 9,50 h parem, a esmorzar en Calamocha i continuem cap amunt, deixem el vehicle als banys de Panticosa i ens preparem les motxilles,
comencem l'ascens al refugi de Bachimaña, l'ascens és molt bonic, anem pujant en la companyia del riu Caldarés passant pel mirador de la reina, el salt del pi, el salt del fraile, tota l'aigua que baixa bé és de l'embassament de Bachimaña,
la pujada es pot fer molt bé sense ser massa forta, impressiona quan veiem la paret de l'embassament, dalt de la paret es troba el refugi, arribem cap a les 16 h i ens deixem els trastos a l'habitació del refugi, per cert un refugi molt ben cuidat i amb bon menjar, després a la cervesa i la picadeta.

A les 6 h botem del llit i a esmorzar, en acabar comencem a caminar encara entre clarors però ja veiem els ibons, molt guapos.
Els 2.5 quilòmetres són quasi sense desnivell i tranquils, la cosa comença a posar-se interessant a partir del quilòmetre 3 contant des del refugi. Parem a esmorzar a la vista del pic de Tebarray i el seu ibon, i a partir d'ací bé una forta pujada i comença l'aventura. La forta pujada acaba en una cresta que crestejant-la vas pujant, en aquesta zona es perd un poc el camí i has de fixar-te amb els ítems, hi ha llocs on és tot grimpada sense senda i passos molt exposats, ací vam gaudir.
El primer pic que arribem és el pic occidental en 3073 metres msnm. passem la marmolera que és impressionant i arribem al pic central amb 3081 msnm després passem a l'oriental amb 3076 msnm, ens relaxem, fotos, mengem alguna cosa i comenten que millor dia no ens ha pogut eixir.

La baixada es realitza entre el pic oriental i el central, ací s'ha d'anar en molta cura, és una forta baixada i amb molta gent que puja i baixa, pot haver-hi despreniments perquè hi ha molta pedra solta, de primeres no saps por on es baixa pel desnivell que hi ha, però a poc a poc es pot fer sense problema, hem d'agafar-nos bé per no relliscar, la baixada es realitza per la dreta de la canal, no per dins, tenim uns 180 metres de paret a baixar, després continuarem i passarem el collado de saretas, però no baixarem per ell, continuarem un poc mes passant per la falda del pic de pondiellos i deixant els ibons de pondiellos a la dreta eixirem al collado de pondiellos, des d'ací comença una forta i llarga baixada, però no tècnica, que ens posara a prova els genolls i els quàdriceps, que acaba en els banys de Panticosa. Una ruta espectacular i amb un gran equip.






Rutes GPS:
Picos infierno desde panticosa
Refugio Bachimaña-picos infierno-Collado pontiellos-panticosa
Bachimaña desde panticosa

dimecres, 11 de setembre de 2019

Puigpedros, ascens

Aquest ascens el faig des del refugi Malniu, ja que es pot pujar fins al mateix amb cotxe, a les 6.00 hores en trobe al refugi, una bona matinada, comence l'ascens un poc perdut perquè és fosc i no conec aquesta zona, però prompte,en situe i comence l'ascens amb una forta pendent que en deixa sense aire, les vaques i cavalls encara estan segudes, en miren entranyades a eixes hores,
però cap amunt, en l'ascens tot be, un pic molt senzill apte per a qualsevol senderista habitual, sense problemes arribe al cim de 2915 metres d'altitud, en 1h 10min descanse en faig la foto jo sol com puc
i cap avall, fins a l'estany de malniu cap problema, ahí en vaig perdre i vaig tardar més de l'habitual, per no perdre's s'ha de seguir per vora l'estany fins a la senda, cosa que no vaig fer i la feina va ser meua, però bé, en 2h 28min completada la pujada i baixada.
l'Eixida de sol impressionant.




Deixe el track:
Powered by Wikiloc

dimarts, 10 de setembre de 2019

Comapedrosa, ascens

Ascens al Comapedrosa, cim més alt d'Andorra 2.942 metres, aquest pic no te cap complicació tècnica, amb bona forma física es pot pujar sense cap problema, sempre que la pujada siga per l'habitual, no per la que he fet jo.

Aquest pic el vaig pujar des de l'escultura Tempesta en una Tassa de Te de Dennis Oppenheim,


allí vaig deixar el cotxe i vaig comença l'ascens, una forta pendent però curta, després un pendent molt suau, després de passar les pistes de Pal, passem a l'altre costat de la muntanya i comencen les pedreres, on costa seguir la senda, en arribar a l'estany Negre deixe la ruta habitual i comence la pujada a la cresta i crestejant arribe al cim, descanse 10 minuts i cap avall, ara si, per la ruta normal, la baixada es fa molt llarga, ja que el total del recorregut son quasi 15 quilòmetres, en 2 h 10 min he fet la pujada, total de la ruta entre pujada i baixada 3 h 50 min.

Track de la ruta:
Powered by Wikiloc

dilluns, 1 de juliol de 2019

Pujada al Balaitus 2018

Balaitus, aquesta volta si en fet pic, enguany el temps ens ha deixat pujar i hem tingut unes vistes magnífiques i espectaculars, fent el mateix que l'intent de l'any passat pero en els dies 7 i 8 de setembre (intent Balaitus 2017)
aquest any si en fet cim, ho hem passat molt bé, hem conegut bona gent al refugi.
Explicaré el últim tram de pujada després de la bretxa latour, perquè fa un any vam arribar fins a la bretxa i ja ho tenim ben explicat.
Després de la bretxa ens espera una pujada àrea i exposada que en bon temps i sense neu és molt fàcil de trepar, en acabar la trepada sols queda pujar caminant fins al cim. Allí en relaxarem una hora descansant i fent fotos.
Ara toca la baixada per a la gran diagonal, en veure la baixada ens vam quedar impressionats, una baixada en la que es recomana el casc per greu perill de despreniments sobretot quant hi ha gent dalt teu, la vista baixant la diagonal és espectacular. La baixada se'ns va fer llarguíssima, fins a arribar als ibons de arriel va ser una baixada en molt forta pendent, ahí vam descansar, i després una altra forta baixada fins a arribar al rio aguas limpias i allí amb els genolls rebentats. Ara ja pel barranc fins al merendero la Sarra i a casa. Per a la pròxima ens toca picos infierno.
És bonic fer aventures en bons companys, Revert, Alfons, Rafa, Raul, Pep i Vicent. Un gran equip.

Fotos


Powered by Wikiloc

Powered by Wikiloc
Video

dilluns, 26 de març de 2018

Balaitus, Pirineu

Ascens al Balaitus pic de 3144 msnm, no sent dels mes alts es algo tecnic.
El dia 08-09-17 eixim de Montaverner a les 7 del mati cap a Sallent de Gallego arribem a les 13h mengem un bocadillo i comencem el ascens desde el embassament la Sarra cap al refugi respomuso.

Amb tranquilitat i fent fotos arribem al refugi
sobre les 18:15, descansem, ens relaxem i a les 20:00 a sopar, el menjar, bé, pero el del refugi de Goriz i Renclusa, millor. Sopan sentim com alguns cambien el ascens al Balaitus per altre pel mal temps, nosaltres decidim continuar amb el Balaitus.
Dissabte ens despertem a les 6h per estar al primer torn de esmorzar.
Sobre les 07:15 comencem el ascens,
amb pendent forta, prompte comença a ploure i despres a nevar, despres de esmorzar la neu ja no cau cap avall, amb el vent veiem com neva cap amunt, malament.
En arribar a la Brecha de Latour, ens sorpren un poc els passos de trepada,
del II i II+, els pugem i en arribar dalt de la Brecha i vorer la cara est, sens trenquen els plans, una vetisca que ens congela la capuxa de la xaqueta, canelons de gel a les roques, i roques amb una fina capa de gel. Aci prenen la decició de tornar cap enrrere degut als passos de pujada que ens queden, sort que portevem la corda, i vam rappelar tota la Brecha Latour, ja que amb la neu la cosa es complicava. A les 15h dinem al embassament de Respomuso i despres cap al cotxe, a les 17:30 eixim cap a casa. Un altra volta tornarem a intentar, ens hem quedat amb les ganes de fer pic i baixar per la gran diagonal, ja tenim excusa per tornar.

Fotos:



Video: