dimarts, 24 de setembre del 2013

Ostras que fallo les fotos del pirineu

Aci estan: La primera carpeta son meues i la segon de Pep, hi han moltes, quin tostó, jejeje

dissabte, 21 de setembre del 2013

Ruta del trenca corda Montaverner al pirineu 2013

Ara vaig a descriure la ruta que vam fer este juliol al Pirineu, es per la mateixa zona que l'any passat peró rutes diferents que es creuen en alguns llocs.

Primer dia: 03-07-0-2013.
Eixim a les 16:30 de Montaverner cap a Torla i arribem a les 22:00 al refugi briet, sopem i a dormir.

04-07-2013.
A les 6 ens desperta Alfons i tots en ganetes plegem trastos i a l'autobús que ens deixa la l'entrada d'Ordesa, en els mesos de juliol i agost esta prohibida la pujada amb cotxe particular. 
A les 07:30 comencem a caminar direcció les clavijes de cotatuero, que tenim ganetes de pujar-les sabent la pujada que ens espera.




Una volta pujades les clavijes i arribar al final de la faja de la flores, que menuda pujadeta ens hem pegat continuem cap a la gran planicie, en arribar resulta que està totalment coberta de neu, ens posem els crampons i cap amunt a buscar el descargador, que no arribarem a pujar perquè ens desviarem cap a la Gruta el casteret, ostres la gruteta, quina pujadeta, amb els crampons recte amunt fins arribar a la boca ja portàvem 1500 metres de desnivell acumulat d'ascens en 9 kilòmetres, ja estàvem un poc cansats eren les 14 i a la les 13 hi havia algú que tenia previst estar al refugi de Serradets (jejeje). 

Després de fer alguna foto i descansar continuem la pujada cap a la Brecha Rolando, menuda pujadeta amb gel, pa cagar-se, en arribar a la Brecha un descanset que ens feia falta,
 i després cap avall a buscar el refugi, el que mes en va agradar es la baixada el refugi, hi ha tant de desnivell que, cul en terra i patinant per la neu en dos minuts en el refugi, arribem al refugi a les 18h, 5 hores mes tard del previst, demà ja veurem com pujem. El sopar en Serradets per a nosaltres molt fluix, en Goriz es menja molt millor, pero els preus son mes econòmics que en Goriz.
Ara bé el bo, Guillermo per totes que després de portar la tenda tota la caminata diu que dorm fora, el problema és que tot es gel, així que Guille i Jo dormin a la tenda i els altres al refugi, clar Guille té un sac que suporta fins  -5º i el meu fins +7 al quart d'hora el tio está roncant i jo congelat de cap a peus, tota la nit posant-me roba damunt i un fred que pela, en vaig passar la nit esperant que es fera de dia per eixir escopetejat a esmorzar algo calentet, fotre que nit més llarga.


05-07-2013
Al dia següent a les 6 sense haber dormit casi malçe tot gelat de cap a peus corrent a ferme un cafe calentet per vore si torne a sentir els dits dels peus.
Començem la putjada a la brecha rolando, menuda pujadeta, sort que la nit a congelat la neu i en crampons es puja de meravella. Passem la brecha i començem a pujar cap al pas dels sarrios, en arribar a la pujada de al Casco i parlant amb uns francesos entenguem que sense piolets es una irresponsabilitat passar cap amunt per perill del desnivell que hi ha amb gel, decidim anar per la falda dels pics a buscar el lago helado, la orografia ens obliga a baixar mes del que volem i arribem a l'entrada del canyo de la putjada a Monte perdido, despres a banyarse Alfons i Guillermo decidim fer els descens cap a Torla passant per Goriz a ferse una cocacola per a recuperar una mica les forçes.

Baixen les clavijes de soaso i pujem per la senda els cazadors, que en la teoria era plana jejeje, despres de anar al ritme infernal, arribem al final, una baixada interminable, quin calvari, jo no he vist baixada igual, no s'acababa mai, despres d'un hora de baixada sense descans baixant uns 800 metres de desnivell en 1 kilometre, arribem tots rebentats al parking per pujar al autobus que ens porte al refugi briet per dutxarse i anar a sopar com toca. Mira com teniem les cames que ens pegabem patades per baix taula del desfici que teniem a les cames.

06-07-13
A les 07:30 ens desperta Alfons i tots cap a casa.