Repte superat: El Club Trenca Corda conquereix el Bessiberi Nord (3.014 m)
Hi ha jornades de muntanya que es queden gravades a la retina i a les cames per a sempre. El passat 5 de setembre, un grup de 8 amics del Club Trenca Corda de Montaverner ens vam desplaçar fins al cor del Pirineu amb un objectiu clar, exigent i salvatge: coronar el Bessiberi Nord, un dels tresmils més verticals i emblemàtics de la zona. L'expedició estava formada per l'Alfons, el Revert, el Vicent, el Dany, en Toni, en José Ramón, en Fermin i en Raul.
La nostra aventura va començar als peus de la imponent presa de Cavallers. Sabíem que el perfil de la ruta no donava treva, però viure-ho en pròpia pell sempre supera qualsevol descripció teòrica. Per davant teníem uns 13,7 quilòmetres de pura adrenalina i un terreny d'alta muntanya que ens exigiria el màxim de principi a fi.
El miratge de l'inici i la paret de 1.400 metres
L'inici de la ruta té un punt de miratge. Els primers quilòmetres vorejant l'embassament ens van permetre escalfar cames gairebé sense desnivell, gaudint del paisatge i de la germanor del grup. Però la tranquil·litat va durar poc. De sobte, el camí es trenca cap amunt i comença la veritable batalla contra la gravetat.
En molt pocs quilòmetres vam haver de superar un desnivell positiu d'uns 1.400 metres. Una pujada directa, dretana i exigent que ens va fer suar de valent i on el ritme del grup, constant i capficat, va ser clau per a anar guanyant alçada de manera implacable cap a l'estanyet de Malavesina on vam esmorzar.
Grimpant entre el cel i la roca: Les xemeneies
Si el desnivell físic ja feia la ruta "molt forta", el tram final va afegir el punt tècnic que fa gran a aquest pic. Guardant els bastons i deixant part del pes de les motxilles centrem tots els sentits, ens vam enfrontar a les famoses xemeneies del Bessiberi Nord.
Grimpar per aquests passos verticals de roca, buscant les preses fermes i sentint el buit sota els peus, va ser una autèntica passada. De fet, la verticalitat d'algun tram ens va exigir utilitzar el material i un dels companys va haver de fer un ràpel per a poder baixar una de les xemeneies amb total seguretat. És en aquests moments, progressant paret amunt concentrats en cada moviment i recolzant-nos els uns als altres, on el nom del nostre club cobra més sentit que mai.
L'esperit de companyerisme dels 8 va fer que els trams més aeris es convertiren en pura diversió alpina.
Un cim amb gust a Pirineu
Arribar a l'afilat cim del Bessiberi Nord va ser l'explosió de felicitat que compensava cada gota de suor. Amb el Pirineu sota els nostres peus i unes vistes brutals, ens vam relaxar i fer un grapat de fotos . Havíem aconseguit fer el cim els vuit!
Però com se sol dir, la ruta no s'acaba fins que es torna al cotxe. Si la pujada va ser exigent, la descens va ser una autèntica prova de resistència. La duresa del terreny i el fort desnivell acumulat van fer que la baixada fóra molt dura per a les articulacions, i més d'un company va acabar patint dels genolls. Tot i el cansament i el dolor de cames, el somriure no ens el botava ningú de la cara.
Va ser una jornada perfecta de muntanya, esforç i, sobretot, molta amistat. Enhorabona a l'Alfons, Revert, Vicent, Dany, Toni, José Ramón, Fermin i Raul per aquesta lliçó de superació.
Quina serà la pròxima, Trenca Corda?
Dades tècniques de la jornada:
Data: 5 de setembre de 2026
Participants: 8 membres del Club Trenca Corda (Montaverner)
Punt de sortida: Presa de Cavallers
Distància total: 13,7 km
Desnivell positiu: ~1.400 m
Dificultat: Alta / Exigent (Terreny d'alta muntanya amb grimpada en xemeneies)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada