dilluns, 21 de març de 2016

Mont-Blanc agost del 2015


El dia 2 d'agost arribem a Chamonix, un poble molt però que molt bonic, espectacular estar donant una volta pel poble i vorer el glacial a pocs metres del poble, també es veu l'imponent Montblanc.

L'endemà de l'arribada en diuen a la casa de la Muntanya que està per a pujar, clar veges que fem, corrent preparant els trastos i el dia següent agafem el telefèric i cap amunt fins a l'aiguille du midi, a 3800 metres ens deixa, massa ràpid si no has aclimatat, cosa que no hem fet.
Però ja estem, votem una tanca que ens separa dels turistes i ja ens sentim com a muntanyers, en creuar la tanca entrem dins d'una de la cova gelada de cap a peus, que no pots sentar-te perquè és tot gel, comencem a equipar-se perquè només eixir tenim una arista que planta cara i hem d'eixir encordats.

Comencen el descens al·lucinats de les vistes des de l'arista, sense paraules, en creuem en gent que puja i no veges que estret es fa la cosa, creuem alguna grieta del glacial i arribem a una gran plana gelada on vegem tendes de campanya d'altres més atrevits, al cap de poc arribem al refugi de Còsmics, un refugi molt còmode i tranquil, després de fer fotos i descansar a la terrassa de la qual es veu Montblanc, Mont-Maudit i Du Tacul sopem a les 19 i intentem descansar.




La nit no és molt tranquil·la, se sent algú que no li ha sentat bé l'altura i es passa tota la nit en vòmits que al pobre ja no li quedava res per traure i dos dels nostres es desperten amb mal de cap però amb el ibuprofeno solucionat.
A les 05.00 esmorzem i comencem l'ascens al Du Tacul, el temps pareix bo però es fan alguns núvols negres que no agraden, però continuem amunt, però amunt de pa cagarse, res de paregut al Benicadell que tenim ací, el d'ací no està gens empinat. 
Passem alguns seracs que asusten un poc i quan estàvem a uns 3900 metres un company comença a fatigar-se mes del normal, però continuem a poc a poc, fins a arribar a una rimaya que té una escala d'alumini que segurament han posat els guies però que te pinta d'estar ací molt de temps perquè la part de dalt no arriba al glacial, s'ha separat un metre.
Ací decidirem donar la volta i tornar, la nostra idea era aclimatar aquest dia i com que el company no es trobava bé donem la volta.
JA en tranquil·litat decidim tornar cap a baix i pujar per la ruta de Gouter, pareix que la dels 4000 ens queda un poc massa per ser la primera volta que venim.

I ací bé el problema, resulta que ens informem que han tancat el refugi, la gent que està al refugi l'evacuen amb helicòpter i de moment no es pot pujar per altes temperatures, hi ha forts i continus despreniments molt perillosos al pas de la bolera i també que estan totes les rutes molt perilloses i es recomana no pujar de cap de manera.
Al final se'ns acaben els dies i el refugi no l'obrin, per tant no tenim res a fer, tornem a casa amb la idea de tornar altre any que no faça tanta calor si ens ho permet el canvi climàtic.
Aprofitarem els dies per a fer turisme.

Cap comentari:

Publica un comentari