Ascens al Comapedrosa, cim més alt d'Andorra 2.942 metres, aquest pic no te cap complicació tècnica, amb bona forma física es pot pujar sense cap problema, sempre que la pujada siga per l'habitual, no per la que he fet jo.
Aquest pic el vaig pujar des de l'escultura Tempesta en una Tassa de Te de Dennis Oppenheim,
allí vaig deixar el cotxe i vaig comença l'ascens, una forta pendent però curta, després un pendent molt suau, després de passar les pistes de Pal, passem a l'altre costat de la muntanya i comencen les pedreres, on costa seguir la senda, en arribar a l'estany Negre deixe la ruta habitual i comence la pujada a la cresta i crestejant arribe al cim, descanse 10 minuts i cap avall, ara si, per la ruta normal, la baixada es fa molt llarga, ja que el total del recorregut son quasi 15 quilòmetres, en 2 h 10 min he fet la pujada, total de la ruta entre pujada i baixada 3 h 50 min.
Balaitus, aquesta volta si en fet pic, enguany el temps ens ha deixat pujar i hem tingut unes vistes magnífiques i espectaculars, fent el mateix que l'intent de l'any passat pero en els dies 7 i 8 de setembre (intent Balaitus 2017)
aquest any si en fet cim, ho hem passat molt bé, hem conegut bona gent al refugi.
Explicaré el últim tram de pujada després de la bretxa latour, perquè fa un any vam arribar fins a la bretxa i ja ho tenim ben explicat.
Després de la bretxa ens espera una pujada àrea i exposada que en bon temps i sense neu és molt fàcil de trepar, en acabar la trepada sols queda pujar caminant fins al cim. Allí en relaxarem una hora descansant i fent fotos.
Ara toca la baixada per a la gran diagonal, en veure la baixada ens vam quedar impressionats, una baixada en la que es recomana el casc per greu perill de despreniments sobretot quant hi ha gent dalt teu, la vista baixant la diagonal és espectacular. La baixada se'ns va fer llarguíssima, fins a arribar als ibons de arriel va ser una baixada en molt forta pendent, ahí vam descansar, i després una altra forta baixada fins a arribar al rio aguas limpias i allí amb els genolls rebentats. Ara ja pel barranc fins al merendero la Sarra i a casa. Per a la pròxima ens toca picos infierno.
És bonic fer aventures en bons companys, Revert, Alfons, Rafa, Raul, Pep i Vicent. Un gran equip.
Ascens al Balaitus pic de 3144 msnm, no sent dels mes alts es algo tecnic.
El dia 08-09-17 eixim de Montaverner a les 7 del mati cap a Sallent de Gallego arribem a les 13h mengem un bocadillo i comencem el ascens desde el embassament la Sarra cap al refugi respomuso.
Amb tranquilitat i fent fotos arribem al refugi
sobre les 18:15, descansem, ens relaxem i a les 20:00 a sopar, el menjar, bé, pero el del refugi de Goriz i Renclusa, millor. Sopan sentim com alguns cambien el ascens al Balaitus per altre pel mal temps, nosaltres decidim continuar amb el Balaitus.
Dissabte ens despertem a les 6h per estar al primer torn de esmorzar.
Sobre les 07:15 comencem el ascens,
amb pendent forta, prompte comença a ploure i despres a nevar, despres de esmorzar la neu ja no cau cap avall, amb el vent veiem com neva cap amunt, malament.
En arribar a la Brecha de Latour, ens sorpren un poc els passos de trepada,
del II i II+, els pugem i en arribar dalt de la Brecha i vorer la cara est, sens trenquen els plans, una vetisca que ens congela la capuxa de la xaqueta, canelons de gel a les roques, i roques amb una fina capa de gel. Aci prenen la decició de tornar cap enrrere degut als passos de pujada que ens queden, sort que portevem la corda, i vam rappelar tota la Brecha Latour, ja que amb la neu la cosa es complicava. A les 15h dinem al embassament de Respomuso i despres cap al cotxe, a les 17:30 eixim cap a casa. Un altra volta tornarem a intentar, ens hem quedat amb les ganes de fer pic i baixar per la gran diagonal, ja tenim excusa per tornar.
Posets, el segon pic més alt del Pirineu amb 3375 metres msnm.
El dia 17-09-16 eixim a les 6.30 del refugi Viados per la cara oest, comencem l'ascens cap a Posets,
al començament tot bé però cap a migdia el temps comença a complicar-se de manera que arribant a la cresta ens pilla una ventisca amb neu i gel,
aconseguim arribar a la cresta amb alguna complicació en algun pas, però arribem.
Una volta dalt el temps en dona un descans
i comencem el descens per la cara est a buscar el dent de Llardana, allí dinem en tranquil·litat, després continuem la baixada direcció a Angel Orus, però en desviem cap a l'ibon de Llardana,
d'allí comencem l'ascens al collado d'Eriste i un volta dalt comencem una llarga baixada cap al refugi Viados, una ruta molt llarga i exigent pels quilòmetres i desnivell acumulat, però molt bonica. Es recomana estar físicament en forma i haver entrenat abans d'aquesta travessia.
